Cristina gutiérrez lestón, la directora

Sobre mi

Em defineixo com una persona optimista, perseverant i molt pencaire. La meva intenció és la de crear noves solucions per a les dificultats educatives que em trobo en el dia a dia amb els infants i joves.

Al llarg de la meva trajectòria he creat el Mètode La Granja©, basat en l’educació emocional i tastat des de l’any 2004 amb els més de 18.000 alumnes de 3 a 14 anys que cada any passen per La Granja. El Mètode La Granja© consisteix no només en una fòrmula per educar, sinó també en com formar cada any i en 4 mesos a nombrosos equips per convertir-los en Educadors Emocionals© que poden desenvolupar el Mètode amb rigurositat i resultats provats científicament.

Em considero primer i abans de tot Educadora Emocional, i després tota la resta: directora de La Granja, formadora, divulgadora mediàtica i escriptora de llibres i contes educatius  com “Créixer amb Valentia” (Grijalbo i Rosa dels Vents). Escric amb la intenció de compartir el que sé i a mi em funciona amb els nens i adults per modificar actituds i comportaments.

També sóc la responsable del Programa de Gestió Emocional dels nens/es malalts de Neurofibromatosi (NF1) de l‘Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, formo part a través de La Granja del projecte d’Educació Emocional de Masia 360 del FCBarcelona (temporades 2016-2017/ 2017-2018/ 2018-2019/ 2019-2020).

Com a investigadora en innovació educativa, soc coautora de l’estudi “Innovación de educación emocional en el ocio educativo: el Método La Granja” publicat a la Revista de Investigación Educativa, 38(2), 495-513. DOI: http://dx.doi.org/10.6018/rie.405721 

Soc professora convidada al Màster de Lideratge de la Universitat de Girona (2017, 2018, 2019, 2020) i formadora a través del SOC a la Universitat Complutense de Madrid (2019-2020). Assessora del Departament d’Ensenyament del Govern d’Andorra en la nova LLei Educativa Premsea (2018-2019), col.laboradora de la Universitat de Barcelona en la part pràctica i vivencial del Post Grau d’Educació Emocional (2013, 2014,2015,2016,2017,2018,2019,2020), i a través de La Granja, de la Universitat Internacional de Catalunya (educació i infermeria).  Editora també de la publicació Va d’Educació des de l’any 2004.

Creadora i organitzadora a més del cicle de conferències EMOTOUR (2018-2019-2020) amb una forta repercussió mediatica, i colaboració de la Fundació La Caixa (2020).

He participat com a ponent als seguents congresos:

  • “AIDIPE 2019, XIX Congreso Internacional de Investigación Educativa”. Realitzant el Taller “Educando las emociones desde el aula, para transformar el mundo” (Madrid. 2019)
  • CINAIC, V Congreso Internacional sobre aprendizaje, innovación y cooperación”. Presentant el treball “Una experiencia de educación emocional en el campamento urbano de verano de La Granja Escuela: una innovación en el ámbito del ocio educativo”. (Madrid. 2019). Pots veure el VÍDEO de la PRESENTACIÓ AQUÍ.
  • Congreso Anual de Neurofibromatosis 2019, presentant els resultats dels Estudis del projecte realizat conjuntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Conferència “¿Cómo desarrollar las competencias emocionales de los niños y jóvenes afectados por NF1?” (resultados BRIEF, CDE y TDAH)
  • XV Jornadas de Educación Emocional. La formación del educador en Educación Emocional. Universidad de Barcelona/ICE. Taller: Formación en Estadios de educador emocional. La experiencia de La Granja. (Barcelona 2019)
  • XIV Jornadas de Educación Emocional. Universidad de Barcelona/ICE. Comunicación: Una experiencia de educación emocional en el casal de verano  de la Granja Escuela: Una innovación en el ámbito del ocio educativo. I el Taller: Educación emocional: del ocio educativo al aula. (Barcelona 2018).
  • III, IV, V i VI Congreso CU Henry Dunant. Caixa Fórum. Barcelona. 2014, 2015, 2016, 2017.

Essent CEO de La Granja, he tingut l’ honor de rebre els premis: “Valors d’ empresa” de la Fundació PIMEC 2015. Premi a l’ “Excelencia Educativa” per a la “Millor trajectòria” 2019 de la Fundació Gala de Madrid. Premi al “Mejor lugar de trabajo y desarrollo de personas” 2019 per l’ European Business Awards (EBA). Premi  Guadorns de l’esport 2019 pel projecte “Educació Emocional en l’esport”. I el premi EMAS 2010 a la “Millor implicació pel Medi Ambient”.

Pots clicar aquí per veure algunes conferències  (Entrenar els fills per a la vida” a l’Education Talks de la Universitat Abat Oliba o la de “Aprendemos Juntos” del BBVA, llegir els escrits i articles a diaris  i escoltar les dues seccions de ràdio (a LLetra Lligada de Ràdio 4 i a l’Ofici d’Educar de Catalunya Ràdio), o algunes de les entrevistes .

Tres coses que he après:

1- Els nens són l’essència de l’humanitat.

Sí, ho són. Ho veig cada dia perquè a més tinc la sort de veure’ls interactuar amb la natura, amb els animals i els cavalls… i és quan són més ells, quan se senten més en harmonia, més tranquils, com si estiguessin per fi on la seva naturalesa d’infants els diu que han d’estar, al bosc, sense presses, sentint el fred a la cara, l’olor a humitat i el silenci que els permet escoltar-se. Me n’adono que entenent i coneixent els nens m’és fàcil entendre l’essència dels humans i veure clarament què és el que ens mou a les persones; la curiositat pel descobriment (tot i que a mesura que creixem el sistema educatiu sovint s’ha ocupat d’esterilitzar aquestes inclinacions naturals).

Llegir més

Llegir més

Quan pel motiu que sigui, deixem de sentir aquesta curiositat, aquesta il.lusió per sorprendre’ns, allò de somiar desperts per coses o causes impossibles, és com si les persones ens adormissin, com si deixessim de ser nosaltres per convertir-nos en algú que de vegades no sabem ni qui és, algú que es passa la vida amb presses i corrent per arribar a temps a un lloc que algú li ha dit que ha d’arribar, tot i que aquest algú es va oblidar de dir-li “per a què”. I poc a poc i sense adonar-nos substituim els somnis i la passió per angoixa, com si fos el que “toca”, mentre ens oblidem que la nostra essència és el descobriment i la curiositat, i la creativitat que es deriva per poder arribar a ser nosaltres mateixos, únics, amb un paper especial al món, reservat només per a tu… però que sovint ni arribem a descobrir. I el pitjor de tot és que insistim en que això es repeteixi en els nostres fills i filles, convertir-nos nosaltres en aquell algú.

2- Si alguna cosa no et funciona, canvia-la. Els nens són un mirall.

Encara recordo la meva sensació d’impotència quan veia que no aconseguia els meus objectius amb la canalla. Ràbia, tristesa, frustració, donar al culpa als demés (la societat, els pares, la tele, els polítics..). Però la queixa no m’era gens efectiva perquè els problemes seguien allà. Fins que un bon dia vaig deixar de queixar-me i em vaig preguntar “què puc fer que encara no hagi fet, que encara no hagi provat, què puc fer de diferent?” I una finestra es va obrir davant meu, vaig començar a actuar i a formar-me. Vaig provar de tot, fins que alguna cosa em va funcionar. Els nens són com un mirall, on es reflexa tot el que tu ets. Sempre dic que són com el cotó, que no enganya… simplement reflexen. Si vull saber alguna cosa de mi, estic amb els nens una estona i tinc la resposta. M’agrada recordar que “encara que la meva finestra sigui molt petita, el cel continua sent igual de gran”. Doncs això, els nens m’ajuden a fer gran la finestra… fins i tot a saltar fóra. Crec que això és el que faig, saltar amb la seva ajuda!!!

3-La gran capacitat que tenen tots els infants per pensar i deduir.

Una nena de 8 anys em va dir “he deixat la por la bosc, no la vull amb mi”, Un altre de 10 anys em va preguntar “quin és el sentit de la vida?”… tinc desenes de preguntes com aquestes… quants adults no hem estat capaços ni de questionar-nos això? La capacitat la tenen, la veig cada dia i en tots els nens quan se’ls dóna el temps i l’espai. El dia que vaig deixar de parlar per preguntar, la meva vida com a educadora va canviar per sempre. Aquest va ser el secret, i és el secret de La Granja, nosaltres ja no parlem, nosaltres preguntem convertint als infants en els protagonistes, en els actors de cada escena. I llavors sorgeixen els diamants en brut que cadascú porta a dins, amagat, silenciat. I llavors flipo i me n’adono que tinc la millor feina del món mundial!

Menú